Folksona ha acabat fa unes hores i la IV edició de Folksona és ara part del nostre record, del nostre bagatge i, com no, de la nostra experiència musical. Folkona 2010, anomenat "Les cançons que jo cante" ha durant una setmana llarguíssima, ja que una cosa rere altra anava omplint cada minut de Folksona. Hem fet moltes coses, però també hem aprés molt, hem tocat molt i a més, hem cantat molt. També hem conegut gent nova, i hem conegut un espai nou, Agullent, i un marc novedós i amb molt d'interés: la gran ermita de sant Vicent Ferrer.
Però ara, després de tants dies, se'ns fa estrany despertar-nos i no desdejunar junts, no tocar junts, no escoltar unes melodies que omplien el dia a dia, i no veure les cares dels protagonites: Joan, Salva, els germans Laia i Jordi, Alberto i Teresa, Mario i Neus, Laia i Clara, Inma i Neus, Marta i Helena, Emili, Irenen I., Vicent J., Irene L., Mar, Jorge, Vicent M., Pau, Ferran. Miquel M., Miquel P., Sergi, Jordi, Marc, Josep, Dana, Adrià, Carles, Alba i Lucia. Com us trobem a faltar!
I als majors, sofrint i gaudint alhora, incombustibles i amants de la música: Vicent P., Pep, Amadeu, Carles, Joan, Cato, Jaument, Amparo i Motxo, i Vicent F.
Tots hem compartit moments molt entranyables i hem cantat i ballat junts. I hem passat nits inoblidables amb Carles, Rosa i Marcel.
I tantes altres coses difícils d'oblidar: la piscina, les carreres a la piscina i les llepolies de la piscina!, la capella, Josep tocant sense parar, les picades de mosquit, el cafenet, les "notrobelesmeuespartitures", els berenars de nocilla, les nits a la porxada (i els "figa"), les històries de Paco Muñoz, Cato amb auriculars, les xiquetes que no poden alçar-se..., els intruments per terra i "mecaguenlou", els "perfavorelsdelapercussiotoqueubaixet", i cantar i cantar, i la vesprada a la Font Jordana, i els Anònims, Cau d'orella, Arròs al forn, i els del nom innombrable, la gelatina de postre, i quina calor fa fora, i la veu d'Apa i Teresa, i els "feunosunafoto", i els "quifalta?", i la visita a urgències, algú ha girat el crucifix, i esperar a que vinga el Motxo, i la partitura en clau de Fa per a nosequí, i ajudar a montar l'equip, i a moure bancs, i els espaguetis, i el partit de futbet, i un llarguíssim etcétera que anirem ampliant.
Quina experiència més bonica! Visca els fills del Tio Caliu! Hi haurà més música, segur!
Aviat podreu veure les imatges. De moment, ací baix teniu un dels moments més divertits, amb aquella batalla de titans a la porta de l'ermita, un poc abans de sopar. Seguirem informant en aquest matix blog de Folksona.
.jpg)