dissabte, 24 de maig de 2014

Adéu Obrint Pas

Aquesta nit Obrint Pas posarà punt i final a la seua etapa com a formació musical. Tots els que hem estimat la nostra música podem valorar la inestimable i incalculable aportació que han fet a la música valenciana. Des de fa molts anys han estat un referent indiscutible per a joves i grans. Amb certa estupefacció hem contemplat com per fi la nostra música esdevenia normal i un producte valencià arribava a conquerir espais que se'ns havien prohibit, i a més, a pesar de les prohibicions de l'stablishment de torn (com ho va ser Canal 9, o les productores i discogràfiques nacionals, o fins i tot el govern propi).
Amb ells hem anat reconquerint els espais que se'ns havien amagat. I a més, Obrint Pas ha tingut el mèrit de fer-ho integrant de manera excel·lent el pes de la rica tradició cultural valenciana. I fent bandera dels nostres ritmes i instruments, han arribat a omplir estadis, i també places i festes de mil pobles. Molts de nosaltres els hem seguit allà on anaven, tan lluny com fera falta, i sempre ens han fet sentir-nos a casa. Perquè ara són ja un trosset de la nostra vida. Estan en la nostra banda sonora, és inevitable.
L'1 de juliol de 2008 Obrint Pas va estar a Folksona. El seu compromís amb els valors de Folksona va quedar evident aquella vesprada en què la banda de Benimaclet van voler donar suport a l'aposta que Folksona fa per la música valenciana. Molts anys després d'aquella vesprada, molts músics de Folksona han acudit al concert de comiat de la banda valenciana al Teatre Principal, i ens sentim orgullosos de saber que també Folksona estava dalt de l'escenari amb ells. Fins l'últim moment hem pogut gaudir de la meravella musical que aquests agosarats tenien reservada per a nosaltres.
Després del trist comiat d'Al Tall, ara ens aclapara l'adéu d'Obrint Pas. Estarem eternament agraïts per la seua contribució a la nostra música i per demostrar que podem seguir lluitant pels nostres somnis, individuals i col·lectius, i que (com ho podrem oblidar?) no estem sols, no tenim por!
Gràcies, Obrint Pas, i fins sempre!